Dissabte 03 d’Octubre de 2009. New York

L’últim dia del nostre viatge a terres nord americanes. Avui ens hem despertat més tard i ens hem pres el dia amb una mica més de relax. Ahir la veritat es que vam dormir força bé, va servir amb una reprimenda de recepció perquè la festa de l’habitació del costat parés.
L’esmorzar d’avui ha set continental, el típic que es serveix als hotels i a hores llum dels que es donen als bed and breakfast.
Hem fet les maletes i les hem deixat al magatzem de l’hotel i d’ allí cap a comprar els bitllets del transport públic amb el ja mencionat descompte que donen a les informacions.
Un cop teníem els bitllets hem començat a recórrer els barris de Montreal, hem començat per Chinatown , hem anat després a un mercat que hi ha enorme a la part del quartier Latin, després a una plaça central on es veu l’estil victorià i d’ allí cap a les galeries subterrànies de la ciutat.
Aquestes galeries connecten varis kilòmetres de la ciutat per la zona de sota terra. I dins d’elles hem dinat i hem fet les darreres compres.
L’hotel ja ens esperava per retirar les maletes i anar cap a l’aeroport, on ens ha portat un autobús que fa el recorregut des de Montreal i surt des de l’estació d’autobusos.
A l’aeroport hem facturat les maletes i ja estem a la zona d’espera per l’avió quan falta una hora perquè l’avió surti. Així que ara ja toca valorar el viatge.
Ha estat un viatge molt complert i que ens ha agradat molt, ja que hem pogut combinar natura, turisme a les ciutats i bona part d’activitat esportiva. Canadà és un país que no té gaires equilibris, la part de natura guanya per golejada a les demés i suposem que a les altres províncies que no hem visitat encara més. Hem apreciat el caràcter diferent dels Quebequesos, aquells Canadencs que es neguen a perdre les seves característiques definitòries, tot i arriscant-se a perdre un bilingüisme que les faria dominar les dues llengües més importants de l’actualitat.
Canadà ens ha conquistat deixant-nos veure una estació plena de colors entrellaçats que l’ha fet si cap un país més colorit.
La seva gent, en tot moment servicial ens ha ajudat a adaptar-nos a aquest país força diferent al nostre.
Així doncs la valoració d’aquest viatge és la més positiva possible.
Capítol a part ens mereix la interracial Nova York . Aquella ciutat que et fa sentir el petit que realment ets. Aquella ciutat en que tot ho fan de manera gran i en que els petits detalls de vegades passen desapercebuts. Una ciutat en que no pots obrir un mapa, ja que en un minut ja t’estan preguntant que necessites, i una ciutat en que si no saps una llengua no oficial com l’espanyol quasi no et pots comunicar.
El viatge ha arribat a la seva fi, com el nostre blog, esperem que no sigui l’últim viatge ni l’últim blog però de moment ho són, de moment això s ’acabat i comença de nou la nostra vida en el nostre habitat natural, ara ja tornem a casa i...... ara ja no explicarem res més en aquest blog.

Divendres 2 d’Octubre de 2009. New York

Avui hem tingut el “dia horribilis” del viatge. Quasi tot el que podia anar malament hi ha anat i això que avui no hi havia gaire cosa a fer i que el dia començava bé.
El Joel ha anat a buscar l’esmorzar a la parada del metro mentre la Laia feia el ronço al llit. Després d’esmorzar hem fet les maletes, el check out de l’hotel meravellós que hem estat a NY i cap a l’estació d’autobusos de cap.
La bona notícia es que l’hem trobat aviat i també hem trobat la porta des d’ on sortíem en un moment així que érem els que fèiem 5 de la cua cap a Montreal, Tot semblava correcte però allí ha començat el problemes, ens han xequejat els bitllets i alhora de sortida ens han embarcat en un autobús. L’autobús en el que anàvem ha resultat ser d’una altra companyia però feia el mateix recorregut que el nostre. Així que a la parada de mig matí quan ens n’ hem adonat els hi hem comentat i ens han dit que ja no podíem canviar de companyia que havíem d’agafar aquesta i acabar el viatge amb ella. Aquesta ha fet tres parades més que l’altra el que ens ha representat una hora i mitja més d’autocar a les ja 7.30 que teníem. Pel que arribàvem a Montreal a les 20.45 hores.
Quan hem vist que arribaríem tard hem enviat un e-mail a l’hotel perquè sabessin que arribaríem a les 21.00 més o menys, hora a la que hem arribat.
En arribar a l’hotel continuava el gran dia, havíem reservat una habitació superior com la de l’últim dia i ens han donat una habitació que semblava que havia passat la guerra. Després d’ això i de queixar-nos ens han dit que ens tornaven els diners sinó estàvem d’acord i que ens busquéssim alguna habitació.
Al final desprès de queixar-nos estona ens han re allotjat en un hotel a un quilòmetre que està força bé, però que sembla que no dormirem perquè els del costat estan de festa.
Així que tot i el que hem passat ara ja estem al llit , desitjant dormir i esperant que demà el dia porti millors notícies. Però inclús amb el dia que hem tingut ens n’ hem sortit, així que avui era aquell dia que has de superar i ho hem fet força bé. Res que demà ja escriurem des del aeroport i el diumenge casa ens espera. El bloc ja toca la seva fi com el viatge.
Consells del dia:
1. Mira l’autocar en el que t’embarquin i si has agafat un que no és el teu que no et vagin fins al teu destí.
2. Envia correus a l’hotel en el que dormiràs i confirma que et reservin la teva habitació.
3. Tria hotels propers al centre i a les estacions d’ on agafaràs trens o autobusos.
4. Si heu triat l’hotel Clebrities de Montreal, feu el check-in a primera hora i us donaran la millor habitació, si arribeu tard esteu perduts.

Dijous 1 d’Octubre de 2009. New York

Que poquet que queda per tornar!!!, avui quasi ja hem conclòs l’etapa americana del viatge. Quedaven un parell de coses a fer abans de marxar de Nova York i avui les hem dut a terme . Després del ja conegut esmorzar d’ensaïmada i cafè amb llet, hem anat fins a l’observatori del Rockefeller centre , el TOP OF THE ROCK. Allí pensàvem que ens esperaria una llarga cua, com a qualsevol lloc turístic de Nova York, però contràriament hem arribat i hem entrat a l’atracció. L’atracció consisteix en entrar en un edifici que el patrocina Swarovski, cosa que queda clara a la primera cascada de pedres del patrocinador que hi ha a la escala, agafar un ascensor que puja 67 plantes en un moment i veure unes vistes de Nova York espatarrants. En un dia com el d’avui la visió era perfecta i es veia tot Central Parc, El Empire State Building i la resta de colossos de Nova York. Hem estat una bona estona als tres pisos d’observació que té i d’ allí a les Nacions Unides. Avui després de l’ Assemblea Genera l que va concloure ahir, ja es podia visitar. El lloc té quelcom de màgic, tot i que a hores d’ara es troba en unes obres que no conclouran fins el 2013, motiu pel que no es pot visitar la sala del consell de seguretat de la ONU, aquell òrgan tan paritari que reafirma el poder de 5 estats i que ens ensenya que les desigualtats al món no s’han superat!!!.Però deixem-nos de política i anem a l’interessant, fas un tour, que aquest cop sí és en Espanyol i visites la Sala plenària que tant cops has vist per la televisió i on s’asseuen els països per nom corresponent, US i URRS en els 80 i IRAK- IRAN en els 90( bones converses de taula devien haver-hi segur).
Després de visitar territori internacional o millor dit de 191 països, hem anat a les galeries de compres CENTURY 21, on no hi vagis ni amb targeta ni amb diners, és un desastre per qualsevol dona i algun que altre home. La Laia s’ha comprat un parell de cosetes assessorada pel Joel i el Joel com sempre no ha trobat res del seu gust, o almenys al preu que esperava.
Del Century 21 cap a Chinatown a fer les darreres compres, bosses amunt i avall, estem sense ni un ral de moneda americana, i això que per culpa d’ algú, per arrodonir ens va dir, hem portem més de la que teníem que portar. I si més n’ haguéssim portat més ens l’haguéssim gastat.
Ara ja a fer la maleta , la única que tenim que l’altra la vam deixar a Canadà, i a esperar que arribi demà al matí i abandonem aquest país que tant poc s’assembla al seu tranquil veí de dalt al que hem de retornar per acabar la visita a Montreal. Així doncs, ja us contarem demà, bona nit.Ah per cert que avui hem tornat cap a casa en un vago de metro buit i això és notícia en una ciutat que té 8,5 milions d'habitants, i us ho prometem fins avui el metro era un lloc on vas com un camió ple d'animals, avui hem disfrutat del que es veu en la imatge, i cap mena de sensació d'ineguretat per si algú ho pensava.
Consells del dia:
1. Si vols estalviar res d’anar per la zona de Chinatown ni per els outlets de roba de Nova York.
2. No coneixem la vista que hi ha des de l’ Empire State, però la del Rockefeller és impressionant.
3. Pots viatjar a l’estranger sense guia, nosaltres no en portaven de Nova York i ens ha anat prou bé.
4. La ONU o les UN que els hi diuen els anglosaxons han de ser una parada obligatòria, aquí veus les entranyes d’un dels organismes més importants del món.

Dimecres 30 de Setembre de 2009. New York

Avui ha estat un d’aquells dies en que hem vist de tot i res és igual en aquesta ciutat. Ens hem llevat i hem anat cap al central Parc, que el tenim a tocar, tant nosaltres com la resta de Manhattan, ja que avarca uns 50 carrers i unes tres o quatre avingudes. Pel parc hem passejat durant una bona estona fins a creuar-lo i poder arribar al Museu Metropolitan, un dels més importants del món. El museu està flanquejat per una mà de venedors de Hot Dogs, així que avui n’ hem esmorzat un amb el Café amb llet.
Al museu es pot veure una sèrie de col•leccions realment impressionants. Per a nosaltres les més destacables són la egípcia, que fins i tot compta amb un palauet portat pedra a pedra del país dels faraons, la grega, i les de pintures on entre altres hi ha els grans mestres espanyols, com Velazquez i El Greco( aquest era grec però se l’han fet seu) i els mestres impressionistes, amb Van Gogh , Renoir, manet, monet i Gauguin al capdavant. Fins i tot trobem un parell de paisans com un tal Dalí i un tal Miró del que un cartell d’una obra seva explica que el pintor passava llargues temporades a una casa de camp de Mont-roig, prop d’un lloc que aquí no deu sonar anomenat Tarragona.
El museu ens ha pres força estona , però per visitar-lo ben bé necessites tres o quatre dies és immens i dóna sensació d’amplitud, tot i estar atestat d’obres.
Del Metropolitan a veure la casa Pullitzer, pel nom més que rés i d’ allí a tornar a creuar l’ immens parc, que sembla una selva, per a trobar-nos davant de l’edifici Dakota, famosament conegut per ser el lloc on Lennon va ser assassinat i on es va rodar la terrorífica “semilla del diablo” , peli de por on les hi hagi.
La propera visita era obligada, no hi ha partit de basquet ni de hockei però la casa dels Nicks i dels Rangers havia de ser la nostra següent parada i allí que hem anat. El Madison Square Garden ens ha ofert un tour inoblidable per les seves entranyes, la pista, les localitats VIP i els vestuaris dels dos equips diferenciats per les portes, les més altes són dels de bàsquet, les més amples les dels d’ hoquei.
Desprès de tant d’esport calia recuperar l’esperit cultural del dia i ens hem preguntat que a on millor que a la universitat de Columbia, un campus envejable i un ambient universitari únic i això que avui no és dijous.
El centre de la illa ens reclamava així que hem baixat cap a l’Empire State Building per veure´ l de prop i valorar si demà pugem allí o al top of the Rock del Rockefeller que la gent diu que és millor ja que des d’allí pots veure inclús L’Empire State.
La nit ja havia caigut i tocava veure el pont de Brooklyn il•luminat de nit. Hem agafat el metro i ens n’ hem anat al barri de Brooklyn. D’ allí cap al pont, que hem creuat i hem vist unes vistes de Manhattan impressionants. Les fotos però no fan justícia ja que de nit no es veuen gairebé. D’ allí ja havíem de tornar a l’hotel però avui ha estat el dia de la gent servicial, cada cop que obríem el mapa algú et preguntava que buscaves i et deia com anar-hi, la gent d’aquí és força maca. Demà últim dia complert a la ciutat, observatori i a descansar o no, ja veurem.....
Consells del dia:
1. Pren temps per passejar per Central Parc o per córrer o simplement estirar-te,això es Nova York en estat pur.
2. El Metropolitan ha de ser parada obligada però tria les sales que més t’interessin i deixa les altres en un segon pla, sinó se’t menjarà tot el dia.
3. Les vistes del Pont de Brooklyn a la nit no s’assemblen a les del dia. No te les perdis. Sobretot les de la part de “Promenade”.
4. Visitar llocs de culte et fa sentir més a prop de la ciutat que sempre has vist des de la distància.

Dimarts 29 de Setembre de 2009. New York

El dia l’hem passat entre el metro i caminant per la ciutat, tenim el coll baldat de mirar cap dalt i les cames que no ens les sentim. Es gran això de Nova York, però es bonic passar-te el dia caminant entre aquesta gent.
Després de llevar-nos , ens hem dirigit al primer lloc de menjar que hem trobat pel carrer i ens hem jalat dos cafès amb llet enormes i dues pastes que com tot a americà eren inacabables. Així que nosaltres i les nostres bossetes cap a la part de sota de la illa de Manhattan. Ens hem dirigit cap al castell Clinton, monument nacional i lloc on es compren les entrades per la estàtua de la llibertat. Si no heu reservat amb una setmana d’ antel•lació us vendran les entrades per la illa de la llibertat on està l’ estàtua i per una illa del costat que es diu Ellis i que hi ha museus però no per pujar a la estàtua.
Així que hem agafat el ferri i cap a la illa, l’estàtua es enorme i les vistes de Nova York des d’aquella part del riu són molt boniques.
En acabar ferri i cap a l’altra illa on sol hi ha museus i el ferri ja et torna a Manhattan. D’allí hem anat al mig de la illa al costat oest, on es troben les nacions unides i on no es pot visitar per dintre fins a principis d’octubre, veurem si els podem visitar abans de marxar.
Després cap a la cinquena avinguda, amb totes les seves tendes i a veure la catedral de Sant Patrick’s, sant dels Irlandesos, on estaven oficiant una missa en anglès. La catedral està molt aconseguida i força decorat el seu interior.
De la catedral al MOMA i del museu a la estació Grand Central que és com diu el seu nom immensa i menys el sostre que estan dibuixades tres tonteries , s’ha de veure.
Un cop dinats cap a patejar els barris més coneguts. Hem començat per el Greenwich Village amb la seva plaça Washington i la universitat de Nova York. Després cap al poc conegut Noho( North Houston) i cap conegut Soho, pel de botigues i que s’anomena així perquè es troba per sota del carrer Houston (South Houston). Del Soho ala petita Itàlia plena de restaurants i de botiguetes i d’ allí a una ciutat dins de la ciutat, sí el Chinatown. El barri és ple de botigues de totes menes i maneres i per allí sol veus xinesos o turistes. Hem empalmat les botigues dels xinesos amb les de Brodway sentit nord i us asseguro que jo estic fins al cap de botigues, la Laia potser no.
Al final del dia altre cop hem acabat a Times Square que sembla que tingui un magnetisme que t’atrapi i sempre hagis d’acabar allí, veient els cartells de neó i el cor mecànic de Nova York. Ara a pensar que fem demà, però sembla que serà el dia del central Parc i del Metropolitan, si no hi vaig la visita a Nova York serà menys visita, és el que tenen els museus.
Consells del dia:
1. El ferri a l’ estàtua de la llibertat és de pagament, hi ha un ferri que va a Staten Island que és gratuït i pots veure l’estàtua de lluny i el pont de Brooklyn.
2. No agafis els mapes per passejar pels barris de Nova York, camina i deixa’t portar ja veuràs les diferències entre els barris.
3. Els autobusos a NY són difícils d’entendre, és més aconsellable agafar el metro que el bus.
4. Aprofita els dies per menjar en parades al carrer, aquí ho fa tothom, veus a executius amb corbata que fan cua als llocs de menjar ràpid,així és aquesta ciutat plena de contrastos

Dilluns 28 de Setembre de 2009. Montreal- New York

Avui podem dir allò de Good Night New York o en realitat ens valdria més dir Buenas noches Nueva York, perquè aquí tothom parla la llengua de Sud- Amèrica.
Però el dia no ha començat a la gran illa, el dia ha començat a la també multicultural Montreal. En una estació d’autobús que feia 1/10 part que la de Nova York.
Hem esmorzat a l’hotel i cap a l’estació, arribant-hi una hora abans de que sortís l’autobús sol hem pogut ser els que feia 20 de la cua, i el problema és que si l’autobús està ple vas amb el següent sigui l’hora que sigui que tu tens reservada.
A les 07:45 ha sortit l’autobús de la companyia GREYHOUND , que és aquella que porta un logotip d’un galgo al costats de l’autobús.
En una hora ens hem plantat a la frontera americana, i ha tocat baixar del vehicle i respondre algunes preguntes que et feien els oficials de frontera.
A nosaltres ens ha tocat una dona que fins que ha sabut de que treballàvem ens ha tractat com tracten els americans a la gent. Les pregunten eren del tipus :de que us coneixeu?, a que aneu a Americà? I ens han fet pagar 12 USA$ els dos, per l’extensió del nostre visat canadenc a EUA. Hem contestat un formulari on posava qüestions del tipus: Intenta atemptar als EUA, ha segrestat mai cap nen americà... i una sèrie de tonteries importants.
En acabar cap a l’autobús altre cop, un parell de parades i a Albany on l’autocar ha repostat i ha continuat viatge fins a Nova York.
De l’autobús ressenyar que la Laia no sabia com ficar-se ni que fer i que el Joel com a qualsevol transport públic ha dormit quasi set hores, una passada i això que l’autocar no era gaire còmode.
Hem arribat a les 16:00 i en un tres i no res, hem comprat els bitllets per una setmana i cap a l’hotel que es troba a l’Avinguda 99. 2 parades de metro de Central Parc amb l’ Express i una zona prou segura.
L’hotel es troba amb obres i amb les crítiques que teníem pensàvem que seria una porqueria, ja que estava tirat de preu, però quina s la nostra sorpresa al veure una habitació impecable. Llit net, cadira d’escriptori de l’ Ikea, taula d’escriptori antiga, una còmoda i un televisió de plasma impressionant.
El recepcionista parla espanyol i ens ha ensenyat el que hem de veure a la ciutat. I allí que hem anat, feia quatre gotes però la emoció era superior al temps. Hem vist Times Square ja fosc amb tota la lluminària que té. La zona cero i la part del districte financer, borsa inclosa.
Ara ja estem destrossats i hem tornat cap a l’hotel, això és molt gran i està ple de gent, els carrers són immensos i perdre't és impossible. La Laia ja sap com funcionen tots els transports públics i demà arrasarem amb la ciutat. Igual anem a esmorzar al barri de Harlem, ai si ens atraquen?, ja us contarem. Per cert aquí tampoc hi ha partit de la NBA, el dilluns que ve juguen contra New Jersey, quina ràbia noi!!!
Consells del dia:
1. Compra el bitllet de transport per 7 dies , independentment del temps que t’estiguis et surt a compte, nova York és molt gran.
2. Adreçat a la gent primer amb castellà, aquí el parla quasi tothom.
3. A la frontera hauràs de pagar visat, però la terrestre és molt menys exigent que l’aèria, pots portar menjar i medicaments des de Canadà a USA sense problemes.
4. Els bitllets electrònics de la companyia d’autobús GREYHOUND no cal canviar-los per bitllets corrents, són iguals de vàlids. Al començament del viatge el conductor és quedarà els bitllets siguin un o dos si hi ha transbord.

Diumenge 27 de Setembre de 2009. Saint Mathieu du parc - Montreal

Finalment ja som on van començar. Aquí ens va deixar l’avió i hi hem passat a prop alguna altra vegada i avui hem pogut gaudir finalment de la cosmopolita Montreal.
Però el dia no ha començat quan hem arribat a la ciutat, ho ha fet quan estàvem esmorzant juntament amb una parella francesa, els mateixos amb els que des d’ahir a la nit ens vam barallar per un lavabo compartit que estava just enfront de la nostra habitació.
Els dos són de Paris i fa dos dies van tenir un accident de trànsit que va acabar amb no res, conduïa la noia....si ja se que nosaltres a Escòcia també però a aquests se’ls va emportar un camió i us assegurem que els camions d’aquí són enormes.
En acabar la gran conversa amb els francesos , ens hem dirigit a la localitat de Bertherville, on va viure des de molt petit Gilles Villeneuve,
pilot de Ferrari que va morir al gran premi de Bèlgica del ’82. Allí han fet un museu pel seu fill pròdig i pel fill d’aquest el campió mundial de F1 Jaques Villeneuve. El museu és una passada. És petit però està molt ben explicat. Disposant d’un film de la vida del campió de Ferrari.
La Laia no l’ha disfrutat gaire però jo m’hi hagués quedat tot el dia.
Del museu a l’hotel Celebrities on ara ens trobem, hem arribat abans de les 14 hores així que no hem pogut entrar a l’habitació, hem deixat els nostres equipatges i cap a tornar el vehicle. El cotxe era un Ford focus amb pell als seients, calefacció al cul, llantes de competició i canvi seqüencial a part d’automàtic, una birgueria però que ve tornar-lo tot d’una peça i d’una vegada.
Ara ja érem turistes sense cotxe i la veritat és que tornava a ploure( tornava vull dir per segon dia i aquest cop de forma testimonial) però nosaltres a caminar per la ciutat.
Hem anat informació on ens han marcat la ruta del dia i ens han donat un llibret amb descomptes per Montreal i voltants. Amb el descompte hem comprat el bitllet turístic per un dia i a rodar. Hem vist la ciutat vella i el port vell, la zona olímpica i la muntanya de Montreal on tal i com estava el dia sobraven les fotografies.
Hem tornat a l’hotel rebentats i ens hem registrat. L’hotel és el mateix que tindrem el divendres que ve i el cert és que és una cucada. Està al downtown, es baratíssim i tenim dos habitacions, una suite que en diuen, que està de por. I el més important que es troba al costat de l’estació d’autobusos d’ on demà marxarem cap a New York, sense més informació que la que ens ha donat la Cristina. Així que ja us explicarem si ens deixen entrar al país, si ens tornen a comissar els entrepans i si arribem a l’hotel que estarem, que segons tothom a Nova York els hotels són un desastre. Ja us contarem però demà poques fotos i molt però que molt autocar.
Consells del dia:
1. Les cartes de transports d’un dia surten a compte si no estàs més de tres dies a Montreal; sinó n’hi ha una especial de tres dies.
2. L’autobús 515 volta per tot el dowtown i el port vell es una bona manera de veure Montreal.
3. No apuris la benzina i confiïs amb el que et marca el GPS, avui quasi ens quedem tirats fent cas a l’aparellet.
4. Si teniu amics francesos digueu-los-hi que comprin un GPS els d’avui tampoc el portaven, quin desastre.